Les dues exposicions del Centre Cultural Miramar són la primera proposta artística de La Pregonera, el programa d’activitats culturals de l’Ajuntament de Sitges per al 2020. Els 4.800 visitants registrats en les primeres setmanes des de la seva obertura és el doble del que tenen habitualment les exposicions d’aquest centre. Durant els dissabte si diumenges hi ha hagut una mitjana de 320 visitants diaris.

El dia que vam dir prou del fotoperiodista Jordi Borràs recull la reacció ciutadana a la sentència del Procés. La mostra exhibeix per primera vegada una seixantena d’imatges icòniques, realitzades per Borràs els mesos d’octubre i novembre de l’any passat, i que testimonien els fets més representatius de la tardor del 2019. L’exposició recull imatges d’una gran qualitat estètica i amb una gran visió creativa del fotògraf, i alhora, són fotografies que expliquen una història, que testimonien els fets de la tardor del 2019 i que tenen un alt valor periodístic”. Les peces són de diferent mida i n’hi ha tant en color com en blanc i negre.

Per la seva part, Miquel Aparici ha unit la seva passió per la biologia i l’arqueologia a través de l’art. En l’exposició Espècies protegides, Aparici mostra peces com un rinoceront de mida natural, fet amb cadires antigues de ferro de tractor, entre altres materials, i també un goril·la fet amb càmeres de rodes de tot tipus de vehicles des de rodes d’avió fins a rodes de tractors i carretons de paleta.

La seva afició de petit per buscar i recopilar objectes antics, eines d’antics oficis, instruments de navegació i utensilis agrícoles, li han servit per bastir una fauna particular. Utilitza tot tipus de materials que busca en fires de brocanters, antiquaris, antics magatzems i navegant per internet. Des de fa anys l’artista explora amb materials com la fusta, el ferro, vidre, per donar una segona vida i crear animals mitjançant l’assemblage, una tècnica artística per unir peces úniques, objectes o fragments en desús sense manipular.

 

Vídeo de l’exposició ‘El dia que vam dir prou’ de Jordi Borràs:

https://www.youtube.com/watch?v=741NsKj8sco

Vídeo de l’exposició Espècies protegides’ de Miquel Aparici:

https://www.youtube.com/watch?v=LJO0EmThj6I

 

Jordi Borràs, fotoperiodista

Jordi Borràs (Barcelona, 1981) és un reconegut fotoperiodista autodidacta per vocació i il·lustrador de formació. Des de fa uns anys és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. En l’àmbit del fotoperiodisme està especialitzat en qüestions socials, amb un interès especial pels moviments nacionals i d’ultradreta que actuen tant a Catalunya com arreu d’Europa. Sovint les seves fotos capturen aquella realitat que no apareix als mitjans generalistes.

Borràs és autor dels llibres Dies que duraran anys (Ara Llibres) que va publicar l’any 2018 i va ser el segon llibre de no ficció en català més venut d’aquell any. Aquest títol també va ser premiat pel Gremi d’Arts Gràfiques de Catalunya que reconeix el millor llibre imprès de l’any. Borràs també ha publicat La revolta catalana (Ara Llibres, 2018), La cara B, una altra mirada al procés (Pagès Editors, 2016), Desmuntant Societat Civil Catalana (Saldonar, 2015), Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya (Pol·len Edicions, 2015), entre d’altres.

Al llarg de la seva trajectòria, Jordi Borràs ha estat distingit amb guardons com el premi Dignitat lliurat l’any 2016 per la Fundació Comissió de la Dignitat, el premi Liberisliber Pensa de la Fira d’Editorials Independents de Besalú per la publicació del llibre Desmuntant Societat Civil Catalana i l’any 2018 amb el premi Reflexió republicana lliurat pel setmanari La República.

 

Miquel Aparici, artista

L’artista Miquel Aparici (Barcelona, 1963) va estudiar disseny gràfic a l’Escola Massana. Aquesta carrera la va compaginar amb la seva trajectòria professional en el món de l’art. L’any 1990 va iniciar la seva faceta com a artista amb la creació d’una col·lecció de pintures sobre animals fetes amb la tècnica de dibuixar amb cafè líquid, sucre i una cullereta com a pinzell. Tres mesos després de fer el seu primer dibuix va exposar en una galeria d’art del carrer Montcada de Barcelona i 9 mesos més tard, va viatjar a Nova York per fer una exposició d‘aquestes primeres obres sobre paper protagonitzades per insectes. Sempre m’han sortit animals: insectes, aus. Els insectes tenen unes estructures molt aèries, molt 3 dimensions i em trobo molt còmode”.

La  carrera  de l’artista barceloní però evolucionaria dos anys després quan el 1992 va decidir combinar la pintura amb l’escultura. Després de fer 1.000 dibuixos i de trobar que dibuixar animals amb cafè estava limitat tant pel que fa la paleta cromàtica com a la temàtica, va decidir fer un pas més i començar a experimentar ja que “l’escultura m’obria una gran quantitat de possibilitats per provar altres tècniques. Vaig aprendre a soldar i a jugar amb l’espai, amb el 3D. Els reptes que em planteja l’escultura encara avui dia els tinc. Sempre trobo preguntes que he de solucionar”.

Segons Miquel Aparici: “primer vaig començar amb el dibuix amb filferro, que una manera de dibuixar a l’aire. Li donava volum. Les 3 dimensions em van agradar i després vaig fer estructures més grans. Vaig començar a utilitzar la tècnica d’assemblage a partir del reciclatge d’objectes en desús de fusta i ferro”.

Des d’aleshores ha fet muntatges amb estris antics, motlles i objectes en desús de fusta, metall, ferro, entre altres materials, per crear més de 350 peces que són escultures amb formes d’animals terrestres, aquàtics i voladors de diferents mides i formes com insectes, formigues, libèl·lules, crancs, sargantanes, tortugues, ocells, mosquits, gats, gossos, peixos, girafa, mico, goril·la, rinoceront, guepard, entre molts d’altres. Una fauna molt heterogènia que es caracteritza per una força expressiva, una elegància i una simplicitat estructural però amb un procés creatiu molt laboriós. Aquestes escultures d’animals creats a partir d’objectes en desús configuren no només un bestiari reciclat sinó un bestiari artístic d’una gran força expressiva.

Al llarg dels anys, Miquel Aparici ha exposat a galeries de Barcelona però també d’arreu del món. La seva obra ha viatjat a Nova York, Amsterdam, Miami, Milà, Viena o Madrid, entre altres localitats. Fins i tot també ha exhibit les seves creacions inspirades en l’obra de Gaudí en un espai emblemàtic com és el Temple de la Sagrada Família. Els seus animals també s’han exposat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.