Des de fa ja un parell de mesos escolto amb deteniment les diferents propostes i idees de les persones candidates dels diferents partits que es presentaran a les eleccions municipals sobre com millorar el nostre poble. Algunes són molt bones i penso que podrien millorar el dia a dia dels vilatans. També acostumo a llegir a les xarxes socials les reclamacions i les queixes contra l’ajuntament. A vegades, contra l’equip de govern. Altres, contra els treballadors i treballadores.
Com la gran majoria ja sabeu, sóc treballadora de l’Ajuntament. Fa molts anys que escolto amb certa passivitat l’habitual acudit: “Arriba un home a la porta de l’ajuntament i pregunta al vigilant: “Perdoni, a la tarda no treballen?, i el vigilant li respon “No, a la tarda no venen, quan no treballen és al matí”. També em sento dir que sóc una privilegiada per ser empleada pública. Segurament tenen raó, tinc sort de treballar al meu poble, pel meu poble i fer-ho en un horari força còmode.
I és per aquesta raó que, quan reflexiono una mica sobre alguna proposta en concret, apareix la meva visió de treballadora municipal i intento traduir les paraules de la persona candidata a fets.
Poso per exemple l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) ja que es tracta d’un servei que, com a persones veïnes de Sitges, totes acabem utilitzant. El seu objectiu és centralitzar l’atenció a la ciutadania per evitar al veïnat desplaçaments innecessaris pels diferents departaments de l’administració municipal. El personal de l’OAC fa d’intermediari entre aquestes àrees i la ciutadania. En el seu inici, tenia un horari extens i el nombre de treballadors i de treballadores era suficient perquè el temps d’espera a l’oficina no fos excessiu. Amb el pas del temps, es va canviar la ubicació de l’oficina, va reduir-se el nombre de personal i l’horari d’atenció. Actualment, sabem que anar a fer un tràmit a l’OAC és anar-hi a passar tot el matí. Escolto i llegeixo queixes sobre aquesta oficina, sobre els treballadors i les treballadores que s’aixequen amb tota la parsimònia i marxen a esmorzar deixant cues de fins a 20 persones, sobre trucades que et deixen en espera més d’un quart d’hora, o fins i tot, que tanquen la porta a la 13h i no donen més números perquè sinó, no poden plegar a les 15h.
Alguna vegada ens hem parat a pensar per què s’ha arribat a aquesta situació? Ens hem parat a pensar què senten els treballadors i treballadores de l’OAC quan no poden atendre al veïnat com els agradaria fer-ho? La resposta fàcil és que no els importa, que van allà per cobrar a final de mes i que quan pleguen s’obliden de tot. La resposta una mica més complicada és la reducció d’horari d’atenció al públic, cosa que representa que el nombre de persones que van a l’oficina es concentra en les poques hores que la tenen oberta al públic i que la reducció de personal faci que menys persones hagin d’atendre aquest volum de ciutadania en menys temps. Deixem de banda a més que, un cop es tanca l’oficina al públic, les treballadores i els treballadors de l’OAC han de realitzar les tasques internes que assumeix l’oficina del propi ajuntament. A aquesta problemàtica, podem donar una altra resposta molt més complicada i relacionada ja amb l’àmbit laboral. En quines condicions estan treballant les persones d’aquella oficina? Ja no parlo de la qüestió emocional que és, a vegades, molt dura en certs tràmits, sinó de la qüestió de condicions contractuals. Per fer la mateixa feina, hi ha fins a quatre tipus de categories i, per tant, quatre retribucions diferents. Fins a quin punt se li pot demanar a una persona implicació quan al costat en tens una altra fent la mateixa feina que tu i cobrant més?
Tornant a allò que comentava al principi, per moltes bones idees que es tinguin; per grans projectes que es vulguin implantar; per bones perspectives de futur que es vulguin tenir; per moltes polítiques orientades a les persones; si darrere no hi ha una bona organització; una bona planificació, uns recursos econòmics i tècnics; si darrere no hi ha un equip humà amb bones condicions de treball i motivat, no es podrà aconseguir res i tot continuarà igual.
Per aquestes raons, i moltes més, Guanyem vol formar part de la plantilla de l’Ajuntament, vol recolzar-la i tractar-la com es mereix, regularitzant les seves condicions laborals i organitzant els llocs de treball segons les necessitats reals de la població. En definitiva, vol que els empleats i les empleades municipals es sentin el que realment són, part imprescindible de l’engranatge per aconseguir el Sitges que volem.
Laura Martínez Villanueva
4a a la llista de Guanyem Sitges i treballadora municipal
Sitges, a 9 de maig de 2019