Alba Gràcia Panyella

És una motivació i repte seguir amb la petjada política i transformadora de la Júlia i el Xavi. Un PAM amb una empremta de Guanyem que lidera. Tot i la situació pandèmica, i tot i no maniobrar alcaldia o posicions altes de tinents d’alcalde, s’han modelat àrees cap a una veu més social, més igualitària, més feminista. I decididament hem d’aconseguir mantenir llegats polítics del camí que vam iniciar plegades al 2019: una pregonera que universalitza la cultura més multidisciplinària que mai, un ventall d’eines i mitjans per assegurar uns drets socials per qui no parteixen amb aquests drets que assumim com a propis.

Un dels meus estímuls més embriagadors, però tangible és assegurar que guanyem continua mutant Sitges cap a un futur sostenible de la seva biosfera social, cultural, econòmica i ambiental. Tenim grans dificultats que s’entrecreuen entre el Sitges postpandèmic i el Sitges que s’embarca a la recerca de l’utopisme d’Europa 2030. El meu compromís és ser una peça més en un engranatge que necessitarà alguna cosa més que oli per engreixar les seves peces polítiques (malvasia, potser?).

Vull ser múscul en marcar una línia entre els projectes faraònics que volen estigmatitzar les poques zones sitgetanes que esperen un futur ètic, i construir una realitat amb un retorn del capital cap als escenaris socials igualitaris. Ni Aiguadolç espera un macro escenari fora de joc, ni la zona de Vallcarca enmig de l’estimat Massís del Garraf i les seves llegendes ambicionen anglicismes buits de contingut.

L’expertis de formar part del teixit associatiu m’omple la motxil.la de més de vint anys de produir accions amb i cap els sitgetans i sitgetanes. Però també el meu pas en fundacions privades, però més que arrelades a Sitges són una suma d’eines per entendre i fluir dins de la bur(r)ocràcia administrativa.
Posar-se el mono de feina en el Festival de Cinema des del 2010 i tirar endavant el CIM des del 2019, m’han estimulat a l’hora de poder fer de Sitges una capitalitat que lidera en molts sentits: cultura, patrimoni, civilització des del sentit civil social de la paraula.

Diplomàcia i paciència, i coneixença a marxes forçades del que significa la unitat bàsica de l’adn pública, l’omnipresent Expedient, així com l’empatia cap als seus gestors i cuidadors directes, els tècnics i tècniques amb tots els seus ventalls i etiquetes. Ells i elles són les politges clau.

I finalment, l’entusiasme de fer-ho conjuntament i unident amb el col·lectiu pletòric, divers, sitgetanes i sitgetans que treballaran perquè Sitges sigui feminista, antifeixista, lliure, municipalista, independentista, democràtica, sostenible, cosmopolitista igualitària, i sobretot, orgullosa de si mateixa.