Lorena Lucas Sánchez

Em dic Lorena Lucas Sánchez, tinc vint-i-vuit anys i soc sitgetana des de que vaig néixer, tot i que els meus cognoms no siguin els típics. Les meves arrels són d’origen mallorquí i català, per mi és una combinació perfecta, perquè podríem dir països catalans. La meva etapa escolar a Sitges va anar des de l’escola Esteve Barrachina fins a l’Institut Joan Ramon Benaprès.Del batxillerat social vaig passar a un cicle superior d’educació infantil a Bellvitge i, allà va ser quan realment em vaig adonar que la meva vocació estava enfocada en el món social. Vaig fer el grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona i va ser tot un encert.

Però com soc una mica inquieta i curiosa, vaig decidir continuar estudiant i vaig fer dos màsters, un de teràpia assistida amb animals i l’altre, de teràpia familiar. Tot i això, segueixo amb ganes de continuar formant-me i m’agradaria fer en un període llarg de temps, el màster de prevenció i tractament de la violència (parella, infància i gent
gran) i el grau de psicologia, són dos perfils professionals necessaris i imprescindibles en la nostra societat.

La meva experiència professional des d’un inici ha estat molt enfocada a l’acompanyament a infants i famílies, en situació de vulnerabilitat o exclusió social, sobretot des de que al 2018 vam obrir el Servei d’Intervenció Socioeducativa de Sitges (SIS), on vaig treballar com a educadora social des de l’inici del projecte i on posteriorment, he sigut la coordinadora del servei.

Des d’aquest projecte, he pogut intervenir en el teixit sociocultural de Sitges acompanyant a infants i famílies a conèixer-lo, a presentar el projecte del SIS arreu del municipi i a conèixer les principals problemàtiques d’exclusió social, educatives, econòmiques i residencials que hi tenim actualment a Sitges, acompanyada de la intervenció amb Benestar Social i Família.

El maig de 2022, la meva intervenció al municipi es va ampliar, ja que en l’actualitat treballo a serveis socials de Sitges. Molta gent pensa que és incoherent treballar on vius, però no me’n penedeixo de res. A la vida, hi ha coses bones i dolentes, però per mi és un privilegi poder treballar on visc, perquè em permet construir un municipi socialment millor i poder ajudar a les persones que hi viuen en elles i millorar en la mesura del possible, la qualitat de les seves vides.

Treballar per trencar les desigualtats que hi ha, és tot un repte, però alhora, és un orgull que no tothom pot dir que fa. Sé que la meva intervenció és un petit gra de sorra, però si anem sumant tots els petits granets de sorra, acabem fent una muntanya, que es converteix en una intervenció molt més amplia i beneficiosa per a la resta.

Soc conscient que se li dona molta importància a la militància des de Guanyem i potser jo no soc el perfil militant en el qual esteu pensant, perquè porto menys temps, però sí que soc el perfil que coneix de primera mà les problemàtiques socials, educatives, econòmiques, d’habitatge, culturals, d’accessibilitat, de salut i entre tantes d’altres que hi ha al municipi i crec que això pot ser un punt molt positiu perquè compteu amb mi en el projecte, perquè el meu perfil és el dels carrers i el de conèixer les problemàtiques reals, perquè hi treballo dia rere dia i des de fa temps.

Per altra banda, soc una enamorada dels animals i una animalista, he col·laborat amb diferents associacions animals de Sitges i penso que deixem una mica a desitjar en aquest àmbit al municipi. Cert és que ara hi ha una regidoria de benestar animal, però anem tard, cal més coneixement i intervenció en aquest sentit. Quan vaig ser presidenta de la comissió de reis 2019-2021, vaig arribar una mica forta al capdavant. Recordo que en el 2018 vaig anar a parlar al Tubau durant la cavalcada a casa del meu germà i li vaig dir que no podien continuar havent-hi animals com a diversió personal a la cavalcada, era una manera de maltractar i no vetllar pel benestar dels cavalls.

Per sorpresa meva, l’any següent se’m va oferir ser la presidenta. El primer que vaig fer va ser prescindir d’animals a la cavalcada, el segon va ser fer la figura de les patges, estava cansada de veure només homes i que les dones a la cavalcada fossin les que donaven el carbó. També vaig ampliar que hi hagués més dones participants, ja que la majoria eren homes.

Una altra de les meves accions, va ser que els embolcalls dels caramels fossin biodegradables, per no contaminar tant i no perjudicar l’ecosistema marí. A banda, de promoure caramels sense sucre i aptes per persones amb diabetis. I per últim, descentralitzar els actes, sempre fem tot al centre, però hi ha més barris a Sitges, igual o més macos que el centre i dels quals s’ha de donar més visibilitat. Per altra banda, sempre he participat en les tradicions culturals de Sitges, sigui com a participant o bé, com a promotora.

Actualment, soc presidenta de la penya Barcelonista de Sitges, però prèviament vaig ser pubilla de l’entitat i ser-ho, em va permetre conèixer millor la cultura sitgetana.

Vull acabar dient, que Sitges necessita un perfil social, jove i amb ganes de treballar per millorar el poble al capdavant del govern, que potser jo no tindré el millor discurs polític, ni unes paraules formals o intel·lectualment superiors, però crec en el que dic, sé que el meu discurs pot arribar a les persones i a més, treballo per aconseguir-ho des d’altres vessants com les que he dit fins ara, amb la participació en espais de Sitges i en la feina del meu dia a dia.

Jo vull una dona d’esquerres al capdavant, que tingui una consciència i una sensibilització social, ecològica i animalista, que vetlli pel benestar de totes, per poder treballar de debò per a les persones.

Finalment, us deixo una pinzellada de com em defineixo com a persona. Soc senzilla, constant, responsable, lluitadora i amb ganes de canviar el món, però com el món em queda gran, he començat per Sitges.