La regidoria de Drets Civils posa en marxa avui, diada de Sant Jordi, una campanya per posar en valor a autores amb motiu del Dia de la Visibilitat Lèsbica, que se celebra el 26 d’abril.

Escriptores, poetes i activistes referents internacionals com Cheryl Clarke, Adrienne Rich, Monique Wittig, parlen, en els seus textos, sobre què significa ser i reivindicar-se lesbiana.

Així, des d’avui i fins diumenge es podrà veure al perfil de xarxes socials de @sitgesdona les referències següents:

 

  1. “Ser lesbiana en una cultura tan supramasclista, capitalista, misògina, racista, homòfoba i imperialista és un acte de resistència”; Living as a Lesbian (1988), Cheryl Clarke (Washington DC, EEUU), poeta i activista lesbofeminista afroamericana.

  1. “La connexió entre dones és la més temible, problemàtica i amb més potencial transformador de totes les forces del món”, L’heterosexualitat obligatòria i l’existència lesbiana (1999), Adrienne Rich (Baltimore, EEUU), poeta i activista lesbofeminista.

  1. “Les lesbianes no són dones”; El pensament heterosexual i altres assajos (1992), Monique Wittig (Dannemarie, França), escriptora i activista lesbofeminista.

  1. “Yo quisiera haber sido delineante

o delirante. Safo sensitiva

y heme,

aquí

que soy una perdida

entre tanto mangante.

Lo digo para todo el que me lea,

quise ser capitán, sin arma alguna,

depositar mis versos en la luna

y un astronauta me pisó la idea”.

Soy solo una mujer (1969), Gloria Fuertes, poeta (Madrid).

  1. “¿Cómo hacer para que la lectura vaya más allá de esa comprensión aproblemática, demasiado tranquila, demasiado obediente, en la que sólo leemos lo que ya sabemos leer?”, Alegorías del temblor (2016), valeria flores, mestra i activista de la dissidència sexual (Neuquén, Argentina).

  1. “Porque el único problema real que para mí tienen la feminidad y la masculinidad es que se nos imponen. Que se erigen como un objetivo que tratará de boicotear de por vida el fluir de nuestras mutaciones continuas, de nuestra identidad en permanente reconstrucción.”, Un zulo propio (2009), Itziar Ziga (Rentería, País Basc), periodista i activista feminista queer.

  1. “El feminisme del futur és una pràctica sàvia i amorosa. El compromís d’acabar amb la dominació es troba en l’essència mateixa de les nostres polítiques. L’amor mai es construirà en una relació basada en la dominació i l’extorsió.”, Feminism is for Everybody (2000), Bell Hooks (Hopkinsville, EEUU), escriptora i activista feminista.

  1. “No se trata de incluir o no a las mujeres negras y pobres, eso es muy neoliberal, la diversidad incluye pero no modifica ni cuestiona. Es algo más complejo: entender por qué hay mujeres negras y pobres”, Revista Píkara Magazine (2014), Ochy Curiel (Santiago de los Caballeros, República Dominicana), teòrica i activista del feminisme lèsbic i decolonial.