Per Pol Vigó
Ja fa unes quantes legislatures que ressona la paraula municipalització entre les parets dels nostres ajuntaments, un concepte que van ser les esquerres transformadores les que el van començar a pregonar i que ara sembla que, qui més qui menys, comparteix. O, si més no, ha contemplat en algun moment.
A Sitges va ser la CUP qui en va agafar la bandera, juntament amb altres conceptes com la redistribució i la progressivitat, els impostos i taxes justes o la participació ciutadana. Amb el pas dels anys, com hem vist, tots aquests conceptes han anat calant i plasmant-se en la política sitgetana fins el punt que s’han interromput plens al crit de “LA MUNICIPALITZACIÓ, LA ÚNICA SOLUCIÓ”.
Però, després de gairebé quatre anys de Guanyem al govern, què n’hi ha de la municipalització?
Abans de respondre i per deixar clar el concepte; la municipalització no és més que re-municipalitzar o desfer les externalitzacions de serveis públics que s’han anat fent al llarg dels diferents governs de qualsevol color polític. Cap dels partits que han posat el peu a algun govern s’escapa d’haver externalitzat un servei públic o altre.
L’explicació pública era que a tothom ens sortiria més barat sense una rebaixa en la qualitat del servei. Una afirmació que s’ha demostrat, com a mínim, de mitja veritat. Les externalitzacions han anat en contra de la qualitat del servei, del seu control públic, dels drets de les treballadores i, en algun cas més que notable (aka piscina municipal), de les finances municipals.
Ens trobem doncs davant la necessitat de recuperar aquests serveis per tal de dignificar-los i, a través d’ells, aplicar polítiques de justícia social.
I ara sí, la resposta a la pregunta sobre què hem fet aquests quatre anys… Doncs tenim davant una feina ingent. No assolirem una municipalització correcta dels serveis sense una administració capaç d’assumir-los i per això cal un projecte polític clar i decidit també pel funcionament de la “casa gran”. Des dels Serveis Centrals (Hisenda, Recursos Humans, Tresoreria, Organització, etc.) també s’ha de fer política i aquesta sembla que mai hi ha tingut lloc. Parlo, evidentment, de política en majúscules, no del mercadeig polític típic de partits-empresa o la tan denostada “gestió”, la qual només provoca immobilisme i conformisme.
Sense aquest projecte polític no aconseguirem un aparell administratiu potent, modern i capaç d’afrontar el mur burocràtic i legal que trobarem a l’hora d’avançar vers la municipalització dels serveis públics. Hi ha molts interessos privats en el si dels serveis públics i caldrà fer prevaldre l’interès col·lectiu.
Les treballadores de les llars d’infants no poden esperar més a millorar les seves condicions laborals. Les usuàries de la piscina municipal no poden aguantar més banys en aigua freda. La deixalleria municipal necessita d’un impuls per millorar l’educació ambiental de la ciutadania i la resposta al repte mediambiental que tenim davant. Tenim davant una legislatura que representa la gran oportunitat per avançar en tots aquests aspectes claus per Sitges, un Sitges per viure-hi i amb uns serveis públics dignes per a totes.