Prado Garcia Velázquez
Soc la Prado García Velázquez, 52 anys, catalana d’adopció perquè vaig venir a viure a Barcelona amb poc més de dos anys.
Visc a Sitges des de fa nou anys, des de que l’amor per la meva dona em va portar fins aquí de la mà. Mai vaig sospitar que Sitges també conqueriria el meu cor.
Durant anys m’he dedicat al disseny web i gràfic a departaments de comunicació de varies empreses; abans a la formació continuada i cursos de formació per a
persones en atur. Hi he estat aturada de llarga durada, estat que he aprofitat per ampliar coneixements i reciclar-me en l’àmbit de la comunicació, xarxes socials, i web, i
també per desenvolupar-me com escriptora de ficció.
Actualment, soc la vicepresidenta de l’Associació LGTBIQ+ Colors Sitges Link, i la presidenta d’Aquelarre Associació Cultural de Dones Creadores, totes dues amb seu a Sitges. Anteriorment, vaig formar part de la junta de Yondó Associació de Sant Pere de Ribes. A més, també treballo com a coordinadora d’activitats a Colors Sitges Link i organitzo varis dels esdeveniments culturals més importants de l’entitat, com el Sitges Queer Fest, i co-organitzadora de la Mostra de Cinema LGTBIQ+ Endimaris Sitges.
Crec que el teixit associatiu cobreix les mancances socials que no poden, no volen o no saben cobrir les institucions. També crec que la cultura és una eina generadora d’empaties i transformadora de sensibilitats.En aquests anys que porto al món associatiu, m’he dedicat a posar en valor a les persones, a crear xarxa i comunitat (sobretot, entre les dones creadores i dones LBT+), a ajudar a generar espais de seguretat i desenvolupar projectes que ajudin a millorar la seva situació.
Em declaro feminista, republicana i roja. Lluitadora i pragmàtica, m’agrada generar sinergies i facilitar xarxes de treball.
El moment social actual és complicat. Per una banda, els drets conquerits pels treballadors i treballadores, per les dones, pel col·lectiu LGTBIQ+…, estan en perill de retrocedir quan encara queda molt per a fer. Per una altra, vivim en una societat alienada i dividida que ha perdut la consciència social i l’empatia.
M’agradaria viure en un Sitges que recupera aquesta empatia i consciència social, un Sitges feminista, inclusiu i sense doble moral. Un Sitges accessible pels que vivim tot l’any. No vull viure en un parc temàtic pensat pel turisme, prohibitiu i sense l’encant que l’ha fet atractiu. Un Sitges on tots els barris que el conformen tinguin el mateix servei de neteja i de cura que el centre. Un Sitges més social, més per les persones.