Proposta d’acord del grup municipal de Guanyem Sitges per una gestió amb interès públic de la llibreria que ha d’anar a l’antic Patronat

L’any 2018 l’Ajuntament de Sitges va adquirir-li a la Generalitat de Catalunya l’edifici de l’Antic Patronat per un import de 956.000 euros després de més de quinze anys en desús.

Dos anys més  tard, el 2020, va tenir lloc un procés participatiu impulsat per les regidories de Cultura i Participació Ciutadana de la corporació local, per definir els usos dels equipaments culturals de titularitat municipal del Mercat Vell, de l’Escorxador i de l’antic Patronat.

Fruit d’aquest procés, es va considerar oportú que aquest equipament servís per impulsar les arts literàries, amb la posada en marxa d’una llibreria que donés resposta a la falta d’aquest tipus d’establiments al municipi per culpa, entre altres, de l’excessiu preu dels lloguers dels locals comercials del centre.

Tanmateix, fruit del procés, també es va determinar que el Patronat també podria donar cabuda a altres activitats culturals i cobrir així la falta d’espais per a la realització de tallers, conferències o per assajos de petits grups teatrals o de cant coral.

L’any 2023 i a partir d’una subvenció dels Fons Europeus per fiançar la rehabilitació d’edificis patrimonials de titularitat pública en desús, amb criteris sostenibles i on el resultat de la rehabilitació fos la dinamització del teixit comercial de l’entorn, l’Ajuntament de Sitges va decidir rehabilitar l’antic Patronat per acollir els usos prèviament acordats en el procés participatiu de l’any 2020.

En paral·lel, la Regidoria de Cultura va començar a treballar en la gestió de l’equipament i, per tant, també de la llibreria, la qual, s’havia de fer amb una perspectiva d’interès públic, aplicant criteris de diversitat, sostenibilitat i justícia global, i amb una mirada feminista d’acord amb els principis democràtics, amb un projecte editorial divers i sòlid que reflecteixi l’heterogeneïtat de l’univers editorial i que complementi l’oferta amb una agenda viva que inclogui presentacions, cursos, clubs de lectura, tallers i altres activitats per a tots els públics amb coordinació de les Biblioteques públiques de Sitges i els centres educatius.

La realitat és que fa massa anys que Sitges no té una llibreria i les persones que llegeixen es veuen obligades a sortir del municipi per fer una cosa tan senzilla com comprar un llibre. Si bé diversos quioscos de la vila compten amb llibres i inclús n’encarreguen sota demanda de les lectores i lectors –funció que se’ls ha d’agrair–, els quioscos no poden substituir plenament els serveis d’una llibreria. Sitges necessita una llibreria generalista, atenta a les novetats de les grans editorials i també a les més petites i minoritàries. Un projecte amb llibreteres i llibreters que coneguin bé el món del llibre i que sàpiguen recomanar. Una llibreria que contingui al seu catàleg literatura catalana emergent i clàssica, però també grans autores i autors internacionals, al costat de les autores i autors locals. Una llibreria amb una bona selecció de literatura infantil i juvenil, però també assaig polític i històric, narrativa de gènere, poesia, art i filosofia. En definitiva, una llibreria tan variada com la població de Sitges o de qualsevol altre poble o ciutat, que pugui satisfer les persones que ja llegeixen i han viscut tants anys aquesta mancança, i que en paral·lel contribueixi a acompanyar una nova generació de lectores i lectors crítics.  

Segons dades del Gremi d’Editors de Catalunya les vendes de llibres en català han augmentat un 12% respecte a l’any 2022. I és que a Catalunya, en contra del que és la tendència dominant a Occident, un 60% de les vendes es produeixen encara en llibreries de proximitat i no en grans cadenes. Aquesta capil·laritat de les llibreries, que representen tota una infraestructura cultural repartida pel territori, és un dels actius més importants amb què compta la cultura catalana. A tall d’exemple, a Madrid les vendes en llibreries no arriben al 40%, i al món anglosaxó la xifra és del 10%. El consumidor confia en els llibreters com a prescriptors. 

L’eclosió de noves llibreries a Catalunya els últims anys no és aliena a aquesta tendència, així com tampoc l’aparició d’aventures editorials amb segell d’autor que fan que cada cop hi hagi menys buits en el catàleg de literatura traduïda al català, a més de donar oportunitats a nous valors de l’escena literària.

Som coneixedors de la dificultat que el departament de Cultura de l’Ajuntament de Sitges pugui gestionar íntegrament l’equipament, a causa de la falta de personal i de recursos econòmics necessaris, així com per la difícil justificació d’obrir un servei com el d’una llibreria pública quan aquest no es considera com a servei essencial a prestar per part d’un ens local, tot i la justificació política que es pugui atribuir.

Tanmateix, volem evitar que s’externalitzi la gestió a favor d’una gran cadena, perjudicant l’interès públic i de proximitat desitjat, ocasionant que les activitats culturals que s’hi desenvolupin a l’equipament, o la presència de publicacions locals i d’autors del territori a les prestatgeries de la llibreria quedin invisibilitzades per altres interessos més lucratius.

És per tots aquests motius exposats que instem l’adopció dels següents ACORDS al Ple Municipal de l’Ajuntament de Sitges:

1. Que el Govern Municipal promogui la creació d’una cooperativa sense ànim de lucre i amb interès social de lectors, autors, entitats i ciutadania en general, mitjançant la regidoria de Promoció Econòmica i amb l’acompanyament i assessorament de l’Ateneu Coopsetània durant aquest 2024.
2. Que en el procés de creació de la cooperativa, es faci una crida pública a la ciutadania i a les entitats culturals de Sitges a participar-hi i involucrar-se, per tal de treballar en la definició i governança de l’entitat, amb el model de llibreria desitjat i la seva viabilitat tècnica i econòmica.
3. En cas que finalment es constitueixi una cooperativa sense ànim de lucre i amb interès social, que la Regidoria de Cultura també hi pugui formar part de l’entitat com a sòcia en representació de l’Ajuntament de Sitges i, per tant, de l’interès públic.
4. Que la cooperativa constituïda assumeixi la gestió de l’equipament i pugui desenvolupar l’activitat de la llibreria mitjançant una cessió gratuïta segons el DECRET LEGISLATIU 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en l’article 212.
5. Que aquesta cessió es realitzi mitjançant un conveni pactat mútuament entre la cooperativa i l’Ajuntament de Sitges on s’estableixin les condicions necessàries per gestionar l’equipament i la prestació del servei de llibreria. En aquest conveni hauria de tenir les següents consideracions:
   1. L’Antic Patronat ha de ser un espai en el qual les publicacions municipals i les autores i autors locals convisquin de manera natural amb grans noms de la literatura nacional i internacional amb una visió qualitativa que satisfaci lectors ja habituals com a nous lectors.
      
   2. Les associacions del municipi haurien de tenir possibilitat d’utilitzar les instal·lacions de forma gratuïta per desenvolupar les seves activitats i l’espai hauria d’estar obert a esdeveniments literaris que tenen lloc al municipi.
   3. La llibreria resultant hauria de col·laborar i treballar de forma conjunta amb les Biblioteques i les escoles de Sitges per fomentar l’hàbit de la lectura al municipi, especialment entre els infants i els adolescents.
6. Traslladar els presents acords a tots els membres del Consell Municipal de Cultura, a les direccions de les Biblioteques municipals i centres educatius del municipi de Sitges.

Sitges, a 20 de març de 2024.