Per Lorena Lucas
No podem evitar tenir la pell de gallina en llegir i escoltar notícies sobre agressions sexuals. Encara fa eriçar més quan llegim que cada cop son més els agressors sexuals menors d’edat que exerceixen violència impunement. Aquí, com a societat, estem fallant i encara no en som conscients.
Existeixen tantes maneres de ser un depredador i agressor sexual com agressors hi ha al món. Segur que més d’una de les companyes que esteu llegint aquest article heu sentit com algú us perseguia durant tota la nit amb la mirada, us ha increpat o també, per desgràcia, us heu trobat algú pel carrer que s’ha posat entre cella i cella destrossar-te el dia o la nit, tot i que realment el que fa és destrossar-te la vida.
Durant els últims mesos i setmanes, han arribat notícies d’agressions sexuals arreu del país. Fins i tot a casa nostra, en una època tan estimada com el Carnaval, la nit es converteix en un espai d’inseguretat i violència. Llegiem a l’Eco fa unes setmanes un relat precisament d’una agressió sexual durant la setmana de Carnaval, però fora dels dies amb més concurrència al municipi. En aquest relat podem detectar la manca de formació i professionalitat, així com de preservació, cura i acompanyament cap a la persona per part dels agents i diferents actors que van treballar en el cas. Davant tots aquests successos, encara avui dia ens trobem amb qüestionaments cap a les víctimes.
Se les qüestiona literalment per tot: per anar soles pel carrer de nit o de dia per espais poc concorreguts, per utilitzar segons quina roba, per anar amb auriculars mentre surten a córrer per la muntanya o la platja… Literalment, se les qüestiona per viure i realment, el que es fa es violentar-les per fer allò que volen de forma lliure. Totes aquestes situacions, per suposat, no justifiquen cap agressió, sinó que simplement són arguments al servei d’aquells que no volen reconèixer les conseqüències dels fets que es produeixen i encobreixen aquells que son responsables.
És obvi, però hi ha qui encara no s’ho creu: CAP SITUACIÓ JUSTIFICA UNA AGRESSIÓ!
Quin paper tenim les i els professionals que atenem casos d’agressions sexuals? Molts cops, per desgràcia, es donen situacions de carència d’empatia, de formació i de no saber gestionar aquestes situacions. És per això que és de màxima importància que a nivell municipal les mesures en igualtat siguin transversal per totes les regidories del consistori, ja que en qualsevol àmbit es poden arribar a perpetuar violència sexual o de gènere.
És massa greu que encara avui dia ens haguem de sentir qüestionades i menyspreades. Saber que el teu agressor sexual en menys de 72h pot estar al carrer, on la seva vida continuarà com si res fins que no hi hagi una sentència. En canvi, la teva es veurà afectada per sempre per aquesta agressió.
En una societat desbordada i plena de violència masclista, és important tenir regidories dedicades a la Igualtat en l’entorn municipal. Les polítiques públiques d’Igualtat han estat un dels nostres pilars en els 4 anys que Guanyem ha estat al govern. Projectes capitanejats per la meva companya i regidora Júlia Vigó, han evidenciat les problemàtiques que patim les dones per culpa del masclisme. Tot i això, encara queda molt camí per recórrer: malauradament, el patriarcat no es destrueix en dos dies.
Hem de començar a reeducar a la societat i sensibilitzar en l’àmbit de les polítiques de igualtat i, sobretot, cal educar en edats primerenques perquè no succeeixin agressions com aquestes i perquè, un dia, estiguem lliures d’aquestes. ÉS URGENT!